Inici | www.academia.cat | contacte | Avís Legal | Català · Castellano · English
Ho sentim, aquest contingut no està disponible en l'idioma actual

Temes de Divulgació

"Tinc una nena de vuit mesos i mig, va néixer prematura amb 1200 gr., està bé però el seu pediatra com a prevenció la enviat a l'hospital Vall d'Hebron per fer una prova que es diu potencials evocats auditius m'agradaria rebre informació sobre la prova. En que consisteix, perquè ha d'estar adormida la nena, quanta estona dura la prova, etc...

Gràcies."

Què són els potencials evocats auditius?
√ɬČs una prova objectiva per avaluar l√ʬĬôaudici√ɬ≥ d√ʬĬôun infant. Al ser objectiva no es necessita de la col√ā¬∑laboraci√ɬ≥ del pacient.

Per què es important fer potencials evocats auditius?
√ɬČs important fer-los per detectar preco√ɬßment una p√ɬ®rdua auditiva. En els primers anys de vida √ɬ©s fonamental una bona audici√ɬ≥ per un correcte desenvolupament del llenguatge. Un nen amb problemes auditius pot tenir un retr√ɬ†s en l√ʬĬôadquisici√ɬ≥ i aprenentatge del llenguatge.
Sabem que, nom√ɬ©s avaluant el comportament d√ʬĬôun nen, la p√ɬ®rdua auditiva (o hipoac√ɬļsia) es sospita i es detecta al voltant dels 2,5 o 3 anys d√ʬĬôedat. Avui dia es pot fer el diagn√ɬ≤stic molt abans d√ʬĬôaquesta edat. A l√ʬĬôavaluar l√ʬĬôaudici√ɬ≥ en edats m√ɬ©s tempranes, si es detecta una p√ɬ®rdua auditiva, aquesta pot ser corregida preco√ɬßment i s√ʬĬôevita, d√ʬĬôaquesta manera, un retard en el desenvolupament del llenguatge. Una de les proves diagn√ɬ≤stiques de la hipoac√ɬļsia infantil s√ɬ≥n els potencials evocats auditius.

A qui s√ʬĬôhan de fer?
Habitualment no es fan a tots els nens. Es poden realitzar a partir dels 3-5 mesos d√ʬĬôedat en nens o nenes que presentin algun tipus de factor de risc per patir algun grau d√ʬĬôhipoac√ɬļsia. Un dels factors de risc d√ʬĬôhipoac√ɬļsia infantil, entre d√ʬĬôaltres, √ɬ©s la prematuritat. Per aix√ɬ≤, el seu pediatra, amb molt criteri, li ha sol√ā¬∑licitat la prova; per assegurar-se que la seva filla hi senti b√ɬ© o per fer un diagn√ɬ≤stic preco√É¬ß d√ʬĬôhipoac√ɬļsia, la qual cosa permetr√ɬ†, en aquest √ɬļltim sup√ɬ≤sit, buscar una soluci√ɬ≥ preco√É¬ß al problema.

En què consisteix la prova i com es fa?
Quan sentim sorolls l√ʬĬôorella interna genera una corrent el√ɬ®ctrica que circula fins al cervell. La prova consisteix en analitzar, mitjan√ɬßant uns el√ɬ®ctrodes col√ā¬∑locats a la pell, aquesta corrent el√ɬ®ctrica generada al nervi auditiu quan aquest √ɬ©s estimulat amb uns sorolls que es posen a les orelles amb uns auriculars.

La prova ha de fer-se en un ambient de relaxaci√ɬ≥ i de tranquil√ā¬∑litat, per tal que no hi hagi interfer√ɬ®ncies en la detecci√ɬ≥ de l√ʬĬôactivitat el√ɬ®ctrica originada a la via auditiva. Per aquest motiu, en els nadons, la prova s√ʬĬôha de realitzar habitualment amb el nen dormit. El nen pot ser adormit amb diferents tipus de medicaments que poden ser administrats de diferents maneres. La prova s√ɬ≤l durar entre 30 minuts i 1 hora. √ɬČs in√ɬ≤qua, indolora i gens agressiva.

Esperant haver ajudat a aclarir els seus dubtes, restem a la seva disposició.

Societat Catalana d√ʬĬôOtorinolaringologia i Patolog√ɬ≠a Cervicofacial
Hola! Em dic R. L.,navegant per internet he vist la vostra p√ɬ†gina de preguntes i respostes i m'ha semblat molt interessant. S√ɬ≥c mestre d'educaci√ɬ≥ infantil i recentment ha vingut una nena a la classe de P-3 (3 anys) amb hipoac√ɬļsia lleu, m'agrafdaria preguntar-vos si podr√ɬ≠eu donar-me algun tipus d'informaci√ɬ≥ de com tractar aquesta nena a l'aula, si hi ha alguna t√ɬ®cnica que li faciliti l'aprenentage de la lecto-escriptura, i si pot ser, una mica de bibliografia respecte el tema. Moltes gr√ɬ†cies i endevant amb la vostra tasca!√ɬ©s genial!
La hipoac√ɬļsia √ɬ©s una disminuci√ɬ≥ de la capacitat auditiva que pot ser produ√ɬĮda per una dificultat en la transmissi√ɬ≥ del so cap a dins l√ʬĬôorella interna, per exemple per un tap de cerumen, per moc a dins l√ʬĬôorella o per una otitis (hipoac√ɬļsia de transmissi√ɬ≥); o b√ɬ© per un mal funcionament de l√ʬĬôorella interna (hipoac√ɬļsia de percepci√ɬ≥).

En la hipoac√ɬļsia de transmissi√ɬ≥ l√ʬĬôorella interna funciona b√ɬ© per√ɬ≤ no li arriba correctament el so, la qual cosa fa que al corregir la causa que la produeix es resolgui la hipoac√ɬļsia (extracci√ɬ≥ de cerumen, curaci√ɬ≥ de l√ʬĬôotitis, ...). √ɬČs, doncs, de bon pron√ɬ≤stic per la recuperaci√ɬ≥ auditiva i, en els nens, el m√ɬ©s freq√ɬľent √ɬ©s que estigui produ√ɬĮda per l√ʬĬôexist√ɬ®ncia de moc a dins de l√ʬĬôorella (otitis serosa) degut als freq√ɬľents encostipats de l√ʬĬôedat infantil.
Al contrari, la hipoac√ɬļsia de percepci√ɬ≥ √ɬ©s irreversible i no es pot millorar amb cap tractament m√ɬ®dic. En els nens √ɬ©s poc freq√ɬľent per√ɬ≤ de pitjor pron√ɬ≤stic, ja que sovint √ɬ©s progressiva i la hipoac√ɬļsia nom√ɬ©s √ɬ©s millorable amb l√ʬĬôajut de diferents tipus d√ʬĬôaudi√ɬ≤fons.
Sigui quina sigui la causa de la hipoac√ɬļsia, les conseq√ɬľ√ɬ®ncies que aquesta produeix en un nen tenen un ampli ventall de possibilitats, que venen condicionades per la intensitat de la hipoac√ɬļsia.
En general, mentre que en els casos d√ʬĬôhipoac√ɬļsia lleu no s√ɬ≤l existir cap problema pel normal desenvolupament del nen, en els nens amb hipoac√ɬļsia moderada o severa pot existir una marcada alteraci√ɬ≥ del seu desenvolupament ps√ɬ≠quic i cognitiu, aix√ɬ≠ com de les seves capacitats d√ʬĬôaprenentatge. Aquests casos sovint es manifesten amb un retr√ɬ†s en l√ʬĬôaprenentatge del llenguatge i tamb√ɬ© s√ʬĬôhi ha de pensar quan un nen en edat pre-escolar sembla distret, fa repetir als seus interlocutors o puja el volum de la televisi√ɬ≥ m√ɬ©s del que necessiten els dem√ɬ©s. Tamb√ɬ© poden existir trastorns del comportament, principalment del tipus hiperactivitat. El nen amb hipoac√ɬļsia experimenta sentiments de frustraci√ɬ≥, a l√ʬĬôigual que la seva fam√ɬ≠lia, que poden tenir la convicci√ɬ≥ de qu√ɬ® el nen √ʬĬúno escolta√ʬĬĚ.

Amb tot aquest ventall de possibilitats i donada la gravetat potencial que t√ɬ© la hipoac√ɬļsia en el nen li recomanar√ɬ≠em valorar cada cas de manera individual, discutint-lo entre els pares, metges, educadors i logopedes per poder oferir un enfoc integral i adoptar l√ʬĬôactitud adient.

Tanmateix, per√ɬ≤, els nens amb hipoac√ɬļsia de percepci√ɬ≥ irreversible, sobretot si aquesta √ɬ©s moderada o greu, necessiten d√ʬĬôun seguiment estret per poder minvar els efectes de la sordesa sobre el seu desenvolupament (incl√ɬ≤s el llenguatge i la lecto-escriptura) i per poder diagnosticar preco√ɬßment un possible empitjorament.

Restem a la seva disposició per qualsevol altre aclariment.

Societat Catalana d√ʬĬôOtorinolaringologia i Patolog√ɬ≠a Cervicofacial
"Em dic A. i estic fent el treball de recerca sobre la detecció precoç d'una disminució auditiva. M'agradaria saber on puc trobar informació sobre totes les proves que el formen, a quins llocs i nadons es realitza, etc.

Moltes gràcies."
L√ʬĬôobjectiu de la detecci√ɬ≥ preco√É¬ß de la disminuci√ɬ≥ auditiva (o hipoacusia) √ɬ©s fer el diagn√ɬ≤stic dels nens que pateixen una p√ɬ®rdua auditiva abans dels 6 mesos d√ʬĬôedat, per tal de posar-hi remei el m√ɬ©s aviat possible y evitar, aix√ɬ≠, les conseq√ɬľ√ɬ®ncies que comporta la sordesa, afavorint d√ʬĬôaquesta manera l√ʬĬôaprenentatge del llenguatge.

El diagnòstic precoç es basa en 2 fases:

En una primera fase, que es realitza entre els 3 i 7 dies de vida es realitza un primer cribatge, ja sigui amb otoemissions ac√ɬļstiques o amb potencials evocats auditius. Si el nad√ɬ≥ no supera la prova es repeteix la prova al voltant del mes de vida.

Si el nad√ɬ≥ no supera aquesta primera fase (√ɬ©s a dir, les proves ens orienten cap a la sospita d√ʬĬôhipoacusia en les dues ocasions en qu√ɬ® s√ʬĬôhan realitzat), √ɬ©s obligatori, per confirmar el diagn√ɬ≤stic de sordesa, la realitzaci√ɬ≥ de la 2√ā¬™ fase o fase diagn√ɬ≤stica, en la que es realitzen potencials auditius (ja siguin potencials evocats auditius o potencials d√ʬĬôestat estable). Aquesta fase de confirmaci√ɬ≥ del diagn√ɬ≤stic es pot fer entre els 4-6 mesos de vida.

No dubteu de posar-vos en contacte amb nosaltres per més informació o qualsevol altre aclariment sobre el tema.

Societat Catalana d√ʬĬôOtorinolaringologia i Patolog√ɬ≠a Cervicofacial
"Hola,

Tinc una nena de quasi 9 mesos. Tenim sospites que no hi sent del tot bé, ja que normalment no reacciona al seu nom ni al soroll. No obstant, algunes vegades creiem que sí que reacciona. Per aquest motiu, creiem que sí que hi sent, però que potser no hi sent del tot. A vegades sembla distreta, doncs si la toques tampoc es gira i segueix amb el que està fent.

A més, sí que emet sons, tot i que no fa sílabes com ""pa-pa"" o similars.

Tampoc cumpleix cap dels factors de risc d'hipoac√ɬļstica infantil.

Hem anat a l'especialista i ens ha demanat dues proves (impedanciometria i otoemissions ac√ɬļstiques).

En què consisteixen realment aquestes proves? Cal adormir al nadó? El fet que emeti sons és símptoma de que sí que hi sent? Pot ser que simplement estigui distreta i per això no es giri la majoria de vegades? A la seva edat hauria ja de fer sílabes?

Moltes gràcies"
Sra. S.:

Davant de qualsevol sospita de pèrdua auditiva, per lleu que aquesta sigui o pugui semblar, cal realitzar proves auditives, i més tractant-se d'un nadó, ja que l'audició li és fonamental, tant per l'aprenentatge del llenguatge com pel seu desenvolupament.

Primer de tot cal fer una revisió especialitzada de l'orella.

L'otorinolaringòleg és el que veient l'orella pot suspitar on radica el problema auditiu, si aquest realment existeix.

L'impedanciometria i les otoemissions són proves ràpides i indolores, en les que no s'ha d'adormir el nen. La impedanciometria, però, NO informa de l'audició del nen. I les otoemissions només informen si l'orella interna funciona bé o no, però NO informa de l'orella mitjana i poden sortir fàcilment alterades si el nadó està encostipat o té mocs a l'orella (otitis serosa). Per aquest motiu les otoemissions solen recomenar-se només en nadons menors d'1 mes de vida.

La √ɬļnica prova que realment informa de l'audici√ɬ≥ del nen, de si hi sent b√ɬ© o no, i en cas de p√ɬ®rdua auditiva informa del grau de severitat, alhora que ens diu si el problema √ɬ©s l'orella mitjana per mocs (hipoacusia de transmissi√ɬ≥) o √ɬ©s l'orella interna s√ɬ≥n els POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS, tant de tronc cerebral com d'estat estable.

El potencials evocats es poden realitzar a partir dels 3 mesos de vida. La √ɬļnica cosa imprescindible √ɬ©s que el nen estigui tranquil, dormit si pot ser. Si √ɬ©s possible es pot aprofitar fer la prova durant el son natural del nen, per√ɬ≤ en cas contrari √ɬ©s preferible sedar-lo (amb supositoris o medicaments anest√ɬ®sics sota control d'un metge especialita). Les sedacions mai s√ɬ≥n en cap cas cruentes ni agressives pel nen. En qualsevol cas, las seguretat en el diagn√ɬ≤stic audiol√ɬ≤gic dels nadons √ɬ©s el m√ɬ©s important, ja que el desenvolupament personal i cognitiu d'un nen √ɬ©s absolutament diferent si el diagn√ɬ≤stic de p√ɬ®rdua auditiva es fa als 9 mesos o als 2 anys.

Dins dels potencials evocats existeixen els de tronc cerebral, que nom√ɬ©s estudien les freq√ɬľ√ɬ®ncies agudes, i els d'estat estable, que miren totes les freq√ɬľ√ɬ®ncies de la parla, greus i aguts. Uns o altres li donaran el diagn√ɬ≤stic de seguretat de l'audici√ɬ≥ del seu fill.

L'edat d'inici del llenguatge √ɬ©s molt variable, per√ɬ≤ amb 9 mesos el m√ɬ©s freq√ɬľent √ɬ©s que el nen respongui a est√ɬ≠muls sorollosos, tot i que si no √ɬ©s aix√ɬ≠ no vol dir que el nen no hi senti b√ɬ©. En qualsevol cas, la seguretat diagn√ɬ≤stica la donaran els potencials evocats auditius.

Esperant haver contestat els seus dubtes, estem a la seva disposició.

Atentament,

Societat Catalana d√ʬĬôOtorinolaringologia i Patolog√ɬ≠a Cervicofacial
"Hola,

la meva nena (24-09-2007) va ser operada el 11 d'Abril del 2011 de reducci√ɬ≥ d'amigdales (per radifreq√ɬľencia) carnots i li van ficar drenatges a les 2 o√ɬĮdes, fa 10 dies li va comen√ɬßar ha supurar l'orella dreta li van donar unes gotes (Otix) i al final va acabar amb Augmentine 10 dies, a dia d'avui encara es queixa de mal d'orella per lo qual la he portat al Dr. que la va operar i m'ha dit que el drenatge s'ha despla√ɬßat amb la qual cosa √ɬ©s com si l'hi hagu√ɬ©s caigut i ja pot fer vida normal li pot entrar aigua del bany i platja (nom√ɬ©s a l'orella dreta).La meva pregunta √ɬ©s:

no √ɬ©s massa haviat perque l'hi hagui caigut el drenatge? no ha arribat ni a 2 messos que se li va ficar. Voldria portar la nena amb un altre otorrino perque li mir√ɬ©s l'o√ɬĮda i en confirmes el diagn√ɬ≥stic si en podeu donar el nom i tlf. o contacte d'algun que porti temes pedri√ɬ†tics els hi agra√ɬĮria.

El meu nom és Ana Rodríguez Telf. 637874648

Moltes gràcies"
"Hola A, la supuraci√ɬ≥ de les orelles despr√ɬ©s d√ʬĬôhaver posat tubets de ventilaci√ɬ≥ es com√ɬļ. Potser deguda a diversos motius, entre ells l√ʬĬôentrada accidental d√ʬĬôaigua a les orelles o la sortida del tub. Es resolt f√ɬ†cilment amb gotes i de vegades pot requerir antibi√ɬ≤tic oral. El timp√ɬ† te la tend√ɬ®ncia a rebutjar el tubet i per aix√ɬ≤ tenen un temps de durada en situaci√ɬ≥. Aquest temps es variable i de mitjana es de un 3 a 6 mesos. De vegades, per√ɬ≤, poden durar m√ɬ©s temps o menys. El que cal ara, es esperar l√ʬĬôevoluci√ɬ≥ del nen, ara ja sense l√ʬĬôobstrucci√ɬ≥ que suposaven els carnots i les am√ɬ≠gdales, i en el vostre cas, l√ʬĬôevoluci√ɬ≥ en el vostre cas estar√ɬ† afavorida per l√ʬĬôestiu.

Es comprensible i lícit que vulguis una segona opinió, però malauradament, a la Societat Catalana tenim la normativa de no aconsellar cap company en concret.

Una salutació
Societat Catalana d√ʬĬôOtorinolaringologia i Patolog√ɬ≠a Cervicofacial
"El meu fill de 37 anys, esta afectat de Tubaritis. Ha anat ja a diversos otorrinos, de la priada, i la medicina publica, i no li solucionen ni alivian el problema. Esta afectat de les dues orelles i te el Tabic nasal desviat, cosa que suposo que contribueix a enpitjorar el seu cas.

Voldria saver si vostes poden tractar-loó si ens podrien adreçar a algun col-lega seu , especialista en la materia i que pugues ajudar al meu fill.

Tambe ens ha arrivat que poser amb la medicina homeopatica es poden aliviar els sintomes i fins i tot erradicar el problema. Els hi agrairiem la seva informacio quant a aquest tema. Els agraieixo la seva col-laboracio.

Salutacions cordials"
"En primer lloc moltes gr√ɬ†cies per la seva consulta. La tubaritis consisteix en una inflamaci√ɬ≥ de la trompa d√ʬĬôEustaqui (comunica l√ʬĬôorella mitjana amb la part posterior de les fosses nasals) i la conseq√ɬľ√ɬ®ncia sol ser una moderada p√ɬ®rdua auditiva.

A vegades, com entenem que √ɬ©s el cas del seu fill, la causa de la tubaritis pot ser dif√ɬ≠cil d√ʬĬôesbrinar i per tant la soluci√ɬ≥ por ser m√ɬ©s dif√ɬ≠cil. El problema del tabic nasal desviat pot contribuir a empitjorar i el tractament homeop√ɬ†tic pot ajudar.

Per norma de la nostra Societat no li podem recomanar cap especialista en concret, per√ɬ≤ si que la poden tranquil√ā¬∑litzar en el sentit de que no es un quadre greu, que malgrat a vegades porta temps, s√ʬĬôacaba solucionant".

Societat Catalana d√ʬĬôOtorinolaringologia i Patologia Cervicofacial

 

 

Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Major de Can Caralleu, 1-7 (08017) Barcelona. Tel. 93.203.10.50 FAX 93.203.26.18 - scorl@academia.cat