Inici | www.academia.cat | contacte | Avís Legal | Català · Castellano · English
Ho sentim, aquest contingut no està disponible en l'idioma actual

Temes de Divulgació

"Tinc 30 anys i pateixo des de fa molt anys rinitis al¬∑l√®rgica. M'he fet un munt de proves d'al¬∑l√®rgia i no ha donat positiu en cap component en cap de les vegades. Despr√©s de provar molts medicament em vaig operar quan tenia 21 anys per treurem els carnots i ficar-me recte el t√†bic nasal. L'operaci√≥ no ha arreglat el meu problema i estic igual que al principi per√≤ amb l'inconvenient que des de fa uns 8 anys pateixo asma. Els canvis de temps durant tot l'any afecten molt en el meu nas i em provoquen un estat molt angoixant a diari. He sentit a parlar d'una nova t√®cnica que s'utilitza per fer intervencions en nas que es diu radiofreq√ľ√®ncia i que no comporta una intervenci√≥ quir√ļrgica amb anest√®sia general. Em podrieu explicar una mica en que consisteix i si em podria anar b√©.

Moltes gràcies per endavant. "
"Hola M.:

La radiofreq√ľ√®ncia de cornets inferiors √©s √ļtil en cas d¬íhipertr√≤fia. El que encara no est√† clar es la durada dels efectes. En haver-hi una rinitis de base pot ser que, a la llarga, torni a tenir problemes.

En qualsevol cas, la tècnica no és agressiva,es fa amb anestèsia tòpica, no té complicacions greus i els resultats a curt i mitjà termini són molt bons. A més, es poden repetir les sessions als tres mesos. No cal dir que els resultats depenen de si la indicació és correcte o no.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"¬ŅLa hipertrofia de cornets pot causar amb els canvis de temperatura o humitat, s√≠mptomes de rinitis o obstrucci√≥ nassal? Avui en dia, ¬Ņes possible fer proves d' al.lergia m√©s complexes que les proves cl√†ssiques del prikc-test?"

Hola M. R., la resposta a la teva q√ľesit√≥ √©s la seg√ľent:

La hipertròfia de cornets disminueix la permeabilitat nasal, es a dir pot donar lloc a la aparició de obstrucció nasal. Ara bé el concepte de hipertròfia turbinal es tan sols una descripció morfològica que no aporta res a la causa que la genera. Aquest augment de volum dels cornets pot ésser degut a moltes etiologies com per exemple la patologia inflamatòria de la via aèria, la rinitis al·lèrgica en seria un exemple paradigmàtic; no obstant podem enumerar molts altres elements desencadenants tant fisiològics com patològics.

Considerem els canvis tèrmics o d humitat que vostè esmenta; la via aèria inferior, es a dir els pulmons han d estar protegits d agressions exteriors i per tant s han de mantenir a una temperatura i grau d humitat constant. El nas garanteix aquest equilibri, en general si vostè es troba en un ambient fred i sec els cornets augmenten de volum a fi i efecte d actuar com una espècie de radiador. Els cornets estan colonitzats per molts vasos i es troben recoberts per una mucosa molt erèctil; si augmenten de volum permeten que part del líquid del vasos s alliberi a la fossa nasal i donat que es part del contingut sanguini aquest líquid té una temperatura elevada. Aquesta situació que hem descrit i que es altament desitjable i del tot fisiològica pot adquirir però una vessant patològica en la mesura que el pacient presenti una reacció exagerada davant de canvis tèrmics i d humitat molt lleus. Per exemple el pacient a qui se li tapa el nas al canviar d una habitació freda a una calenta, el pacient a qui se li bloqueja igualment el nas al estar en contacte amb aire a condicionat etc....; es descriu molt gràficament com a hiperresposta nasal, es a dir una resposta excessiva en relació al estímul desencadenant. No hem d oblidar que la hiperresposta nasal es però una troballa habitual en tota la patologia inflamatòria nasal, incloent la rinitis al·lèrgica i la no al·lèrgica.

Per √ļltim em pregunta si es poden fer proves d al¬∑l√®rgia mes complexes que el Prick test, la resposta es evidentment s√≠. Cal per√≤ precisar que molt m√©s que enumerar una llarga llista de proves, el pacient ha d entendre que el element clau diagn√≤stic es la hist√≤ria cl√≠nica; un Prick test positiu i coherent amb la historia cl√≠nica pot √©sser m√©s que suficient per evocar un diagn√≤stic d al¬∑l√®rgia. Davant de dubtes en la coher√®ncia entre la hist√≤ria i els resultats del Prick test es pot rec√≥rrer per exemple a cercar inmunoglobulines espec√≠fiques en front de determinats al.lergens.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"El médico me ha diagnosticado un ""OCENA"" u ""OCEMA"", después de hacerme un TAC. Me ha comentado que no había tratamiento para esto.

Me gustaría recibir más información sobre este diagnóstico y si realmente no hay tratamiento eficaz para ello."
En la actualitat el diagnòstic de ocena constitueix una raresa, es tracta de una situació del tot excepcional. Val a dir que en la postguerra, al voltant dels anys quaranta, fou relativament habitual. Es considera que el augment de la seva incidència fou deguda a les pobres condicions alimentaries i sanitàries que es van patir en aquesta època.

El ocena consisteix en una patologia que tot i presentant les caracter√≠stiques de malaltia inflamat√≤ria es comporta tamb√© com un proc√©s degeneratiu caracteritzat peruna atrofia progressiva de la mucosa nasal, formaci√≥ de crostesy fetidesa nasal. Els elements claus per el seu correcte diagn√≤stic constitueixen en obstrucci√≥ nasal, crostes que al √©sser retirades sacompanyen de secreci√≥ purulenta i una caracter√≠stica olor a p√ļtrid en la fossa nasal. El pacient no sol percebre mala olor en el nas, ja que undels efectes de la malaltia consisteix en provocar un d√®ficit absolut de olfacte. La obstrucci√≥ nasal apareix tot i presentar el pacient unes fosses nasals exageradament amples, degut a la atrofia de tots els elements de la fossa nasal; cal precisar que el concepte de ""confort"" respiratori nasal dep√®n de un volum nasal correcte, amb unes adequades resist√®ncies al pas del aire, aix√≠ com una temperatura i una humitat de la mucosa nasal relativament altes. La atrofia de les estructures nasals altera molt amplament totes aquestes funcions.

El diagnòstic es basa en la història clínica del pacient, la exploració endoscópica de la fossa nasal i amb la realització electiva de un cultiu de les crostes nasals, sovint apareixen gèrmens característics com la Klebsiella Ocenae.

Si bé es cert que el ocena resulta una patologia excepcional, han augmentat molt, en els darrers anys, totes les patologies que cursen amb sequedat de la mucosa nasal.

Voldr√≠a precisar que el TAC de sins com a prova diagnostica a√Įllada no pot fer el diagn√≤stic de ocena.

El tractament de la malaltia es pobre; els rentats nasals per eliminar les crostes aix√≠ com pomades vaselinades a la fossa nasal per evitar la sequedat poden √©sser molt √ļtils. Resulta imprescindible efectuar aquestes mesures durant un llarg espai de temps. Rarament es proposa una maniobra quir√ļrgica sobre les fosses nasals, no sol √©sser necessari. La filosofia de la cirurgia en aquesta malaltia consisteix en reduir el volum de la fossa nasal.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, soy A.P. y tengo 36 a√Īos.

Tengo un Quiste de Thornwaldt en el oído derecho y un Pólipo en la nariz, lado derecho también. Práctico natación por rehabilitación de columna con tapones para los oídos a medida y pinza en la nariz. Además tengo Alergia al Cloro, entre otras. Me gustaría recibir información sobre mi patología, pues soy Técnica en Prevención de Riesgos Laborales, y no se puede prevenir lo que se desconoce.

Gracias anticipadas."
La lesión denominada como quiste de Thornwald consiste en una formación que aparece fruto de la persistencia de una estructura embrionaria que se denominabolsa faríngea. Dicha estructura suele desaparecer durante el desarrollo. Su incidencia en la población general es difícil de calcular, toda vez que es relativamente habitual apreciarla en una endoscopia nasal rutinaria. Se localiza en la rinofarinfe; la rinofaringe es la zona más alta de la faringe y se corresponde con la región más posterior de la fosa nasal. Generalmente eldiagnóstico de esta afección consiste en un hallazgo casual, no genera clínica a destacar por lo que no debe practicarse ninguna maniobra local de resección. Dado que usted nos habla de una localización de dicha lesión en el oído, cabe considerar la posibilidad de una cierta confusión sobre el nombre exacto de su afección, por lo que debería consultar con un O.R.L. para precisarlo de forma correcta.

La poliposis nasal unilateral es una afecci√≥n relativamente frecuente. Su causa m√°s habitual es de orden inflamatorio. Resulta imprescindible descartarun tumor maligno asociado a una poliposis unilateral, a diferencia de las poliposis bilaterales que afectan a ambas fosas nasales. Los s√≠ntomas de alarma m√°s caracter√≠sticos de un proceso maligno son b√°sicamente dolor facial, mucosidad sanguinolenta, obstrucci√≥n nasal progresiva y alteraciones de la sensibilidad facial. En cualquier caso la historia de alergia o hipereactividad nasal frente al cloro que usted nos refiere, nos hace presuponer en principio una causa t√≠picamente inflamatoria. La poliposis nasal unilateral generalmente debe ser tratada quir√ļrgicamente, eliminando el p√≥lipo nasal, drenando los senos afectos y recurriendo frecuentemente a tratamiento antiinflamatorio t√≥pico en el postoperatorio por un espacio de tiempo relativamente prolongado. El cloro es un potente i rritante de las mucosas que colabora a mantener una base inflamatoria en la mucosa nasal, puede ser desfavorable en su caso para conseguir la resoluci√≥n definitiva de su problema. La utilizaci√≥n de pinzas nasales resulta una maniobra que minimiza la inhalaci√≥n del cloro y es por tanto recomendable. Resulta imprescindible la consulta con un especialista en ORL que debe establecer la naturaleza del p√≥lipo ya sea benigno o maligno merced a una endoscopia nasal asociada eventualmente a un estudio radiogr√°fico y/o biopsia del mismo.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, tinc 24 anys i des de fa un parell de mesos, tinc un assumpte que li dono moltes voltes, i m'agradaria que m¬íajud√©ssiu. Per les nits em costa molt dormir, i una vegada aixecat pel mat√≠, noto que en la gola tinc una mucositat abundant, degut, crec jo a que una de les dues fosses nasals la tinc obstru√Įda. El meu roblema pot ser degut a que no respiro pel nas, i faig tota la respiraci√≥ per la boca? A part, tinc el tabic una mica desviat, √©s a dir, el meu forat esquerra √©s molt m√©s petit que el dret.

M'aconselleu una intervenci√≥ quir√ļrgica per arreglar la desviaci√≥? √Čs efectiva?

Moltíssimes gràcies per la seva comprensió, i espero la resposta impacient."
Hola J.:

Els símptomes que ens expliques tenen relació molt clara amb un patiment nasal, es a dir el teu nas no funciona prou be. Per la teva explicació es pot interpretar que pot ésser degut a una Rinitis Crònica, es a dir a una congestió o inflamació de la mucosa nasal, o be fruit deuna desviació de l'envà nasal; ambdues situacions podenprovocar aquests símptomes.

Per aconsellar-te millor sobre les opcions de tractament, caldria que et veies un especialista en Otorinolaringologia que avalues el grau de desviaci√≥ del septum nasali la seva repercussi√≥ funcional. Has de saber que no totes les desviacions comporten problemes com el que descrius, petites deformitats en determinats segments del nas poden no donar cap problema, per altra banda en els territoris m√©s anteriors sovint s√≠ generen un grau m√©s o menys sever dobstrucci√≥ nasal. Un cop fet aquest primer estudi, cal valorar lestat de la mucosa nasal, sembla recomanable valorar com a primer pas terap√®utic la instauraci√≥ de tractament m√®dic, la idone√Įtat del mateix ha de recaure en la decisi√≥ del especialista en ORLi es fruit de un interrogatori prec√≠s i duna exploraci√≥ acurada; el frac√†s del tractament m√®dic, la evidencia de un problema mec√†nic clar (severa deformitat septal) o la associaci√≥ a un fenomen inflamatori - infecci√≥s local d` ordre cr√≤nic poden aconsellar practicar un tractament quir√ļrgic.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Mi nombre es J. Tengo 46 a√Īos.

Desde hace aproximadamente dos meses padezco ocena, pero de un modo muy particular: Percibo una pestilencia pero no de detritus o fétida, sino que percibo un pesaroso olor a sustancia química, como la pestilencia que puede notarse en cualquier polígono pleno de insdustrias químicas. He ido cambiando de otorrinolaringólogos porque ninguno hasta ahora ha sido capaz de presentir alguna salida. La situación es de veras dolorosa ya que la comida y la bebida me son particularmente hirientes.

Quisiera, antes de acabar mi consulta, reincidir en el hecho llamativo de que el olor que percibo es de naturaleza química. Digo esto porque el otorrinolaringólogo que ahora me trata hace especial hincpié en el hecho de que si tuera ocena fétido tendría solución; sin embargo, mi caso es particularmente inhabitual.

Les ruego que me contesten indicándome alguna opinión sobre mi caso."
La ocena es una afección extremadamente infrecuente en la actualidad. Su correcto diagnóstico exige la presencia de costras, fetidez, erosión parcial de las estructuras óseas de la fosa nasal y atrofia del contorno mucoso de las estructuras que recubren la fosa nasal. Únicamente la conjunción de estos hallazgos permiten evocar la enfermedad de ocena.

No cabe la menor duda que el síntoma más molesto resulta en la fetidez que desprenden las costras ubicadas en la nariz, puede ser responsable a menudo de un severo trastorno social en la vida de relación. La enfermedad al progresar crea frecuentemente un trastorno del olfato de orden deficitario, de tal manera que el paciente no percibe el mal olor.

Refiere usted que el olor que percibe es siempre del mismo tipo, sea cual sea el estímulo oloroso al que usted se enfrenta Esta situación no es excepcional, la alteración olfatoria que asocia una pérdida parcial o total del sentido del olfato puede cursar con la percepción de una sensación frecuentemente descrita como ""irritante"" o ""química"".

Desgraciadamente no hay buenos tratamientos definitivos para la ocena y sus síntomas, excepción hecha de lavados nasales y el empleo de pomadas vaselinadas de repetición. Con ello se consigue minimizar la presencia de costras y reducir la fetidez.

Atentamente

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Benvolguts companys.

Em dic E. L. i s√≥c metgessa de fam√≠lia. Donat que dins la nostra especialitat rebem tamb√© consultes pedi√†triques, us volia preguntar sobre un motiu de consulta que m¬īhan exposat recentment.

V√†ries mares m¬īhan expressat els seus dubtes sobre la idone√Įtat de realitzar rentats nasals amb s√®rum fisiol√≤gic en els lactants. Els principals dubtes s√≥n sobre 1)quin √©s el m√®tode m√©s aconsellable (rhinomer o monodosi s√®rum fisiol√≤gic) i la frequ√®ncia d¬īaplicaci√≥; i 2) risc de complicacions usant aquest m√®tode (especialment pel que fa a otitis mitja aguda). He intentat fer recerques per internet per√≤ no en trec l¬īaigua clara.

Gràcies per la vostra ajuda i salutacions."
Rentats nasals

Els rentats nasals estan recomanats universalment com a mesures complementaries en multitud de malalties rinosinusals. Nogensmenys existeix pocs estudis controlats i un desconeixement del funcionament real d¬ī aquest sistema terap√®utic.

No existeix una √ļnica forma de fer els rentats nasals. Per aconsellar a una fam√≠lia com ha de realitzar els rentats nasals hem de respondre a unes preguntes.

Que volem aconseguir amb els rentats?

Si volem eliminar crostes , moc, bacteris o alergens. No es el mateix eliminar unes crostes al terç anterior de les foses nasals que eliminar una substància estat gel que ocupa difusament tota la fosa nasal. Si ho fem fluix no serveix per res. Si ho fas fort pots fer mal, irritació mucosa, esternuts, cremor i otalgia.

Si volem humidificar les foses nasals per disminuir la sequedat que predisposa a una epistaxi o una humidificaci√≥ que reduir√† el embalum dels cornets. Si volem millorar el flux d¬ī aire pel nas a fi de que el nen descansi millor o dormi millor. Al reduir la rinorrea posterior evitem la tos nocturna.

Si volem fer un diagnòstic de un cos estrany o volem visualitzar la mucosa nasal per fer un diagnòstic. Si volem fer un rentat i desprès recollir-lo per cultiu o per citologia.

Si volem eliminar irritants o t√≤xics de la mucosa nasal com el clor de la piscina. Tamb√© al rentar les foses eliminem citoquines (histamina, prostaglandines i leucotriens) que poden mantenir l¬ī inflamaci√≥ o augmentar-la i per tant evitar que la mucosa dels cornets obstrueixin a les foses nasals Si sabem que volem, podem fer el rentat mes fort o mes fluix, mes agressiu o mes suau. Per tant tenim que adaptar la t√®cnica a la finalitat que volem aconseguir. En general si el nen no te problemes obstructius ni mol√®sties no cal rentar les foses nasals.

Que volem que no passi al rentar el nas?

No volem que el nen es deshidrati. Per això el sèrum hipertònic en nounats i lactants no es recomanable. Quan rentem el nas una quantitat de sèrum es deglutit i pot modificar la absorció de aigua i ions desencadenant signes de deshidratació o hiponatremia.

No volem que es paralitzin els cil.lis nasals. Per aix√≤ evitar rentats amb subst√†ncies molt fredes, calentes o √†cides o molt alcalines. L¬ī aigua d¬ī aixeta pot ser dolenta si te molt de clor o es molt dura. Actualment s¬ī acceptaria el s√®rum fisiol√≤gic (0.9%) o un s√®rum una mica hipert√≤nic (entre el 2 % i m√†xim 7 %) que pot reduir edema de la mucosa de les foses nasals. Els treballs publicats semblen indicar mes efic√†cia en els hipert√≤nics al voltant del 3.5 %. L¬ī exc√©s de sal pot produir dolor a les foses nasals o sensaci√≥ de mala olor .La sal casolana te iode i additius i no es recomanable. Es millor la sal no iodada . I el pH alcal√≠ ( entre 7-9) sembla millorar els moviments cil.liars. Per aix√≤ es podria recomanar afegir una mica de bicarbonat a la soluci√≥ desitjada. Tanmateix la esterilitat en una cavitat tant plena de g√®rmens sembla no tenir import√†ncia. La quantitat o volum d¬ī aplicaci√≥ podria ser necessari que fos elevat i en alguns casos fer petites onades durant l¬ī aplicaci√≥ millora els resultats.

No volem que els rentats provoquin una otitis mitjana i per tant la forma de fer-ho te que evitar una hiperpressi√≥ a nivell nasofaringi. Per aquest motiu la posici√≥ d¬ī assentat (fig 1) i sense moviments deglutoris que tancarien el paladar tou seria una bona manera de fer els rentats. Explicar als pares que les foses nasals no van cap amunt i per tant la direcci√≥ del rentat ha de ser perpendicular. En nens petits seria millor el decubit lateral rentant la fosa nasal que quedes en una posici√≥ superior. Aix√≤ permet que el rentat un cop superada la coana te una tend√®ncia gravitatoria cap a l¬ī altre coana i no cap a la trompa d¬ī eustaqui.

A mes a mes despr√®s de rentar seria recomanable sonar-se o aspirar les secrecions. El rentat en moltes ocasions nom√©s facilita la posterior eliminaci√≥, per√≤ no elimina el moc en si mateix. Inicialment es preferible fer els primers rentats a la banyera en un ambient l√ļdic per evitar mullenes i plors innecessaris. Rentar el nas per als nens es un proc√©s d¬ī aprenentatge i requereix paci√®ncia.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Mi nombre es J.. Tengo 46 a√Īos.

Desde hace aproximadamente dos meses padezco ocena, pero de un modo muy particular: Percibo unaa pestilencia pero no de detritus o fétida, sino que percibo un pesaroso olor a sustancia química, como la pestilencia que puede notarse en cualquier polígono pleno de insdustrias químicas. He ido cambiando de otorrinolaringólogos porque ninguno hasta ahora ha sido capaz de presentir alguna salida. La situación es de veras dolorosa ya que la comida y la bebida me son particularmente hirientes.

Quisiera, antes de acabar mi consulta, reincidir en el hecho llamativo de que el olor que percibo es de naturaleza química. Digo esto porque el otorrinolaringólogo que ahora me trata hace especial hincpié en el hecho de que si tuera ocena fétido tendría solución; sin embargo, mi caso es particularmente inhabitual.

Les ruego que me contesten indicándome alguna opinión sobre mi caso."
Sense una exploració física otorinilaringològica és difícil fer una aproximació al seu problema, però hi ha varies questions a tenir-ne en compta:

Les cacosmies, que son les percepcions de l'olfacte amb mal olor quan aquest estímul realment no existeix, podrien deure's a una altra causa fòra de la ozena.

El fet que no hi hagi formació de costres, que no ho anomena al seu e-mail, pot també posar en dubte el diagnòstic de la ozena.

La ozena en comptes de ser molt dolorosa és molt fètida

Un punt important a remarcar √©s que l'h√†bit d'inhalar coca√Įna pot provocar un quasi id√®ntic a la ozena, i en aquest cas s√≠ que es presenta un important dolor.

També cal investigar entre els antecedents si ha tingut una cirurgia prèvia nasal o no.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola,

Tinc 26 anys, i desde fa molt, tinc rinitis. La tinc durant tot l¬īany per√≤ sobretot se¬īm intensifica a la primavera i a la tardor.

Per√≤ porto un mes, amb una al-l√®rgia molt forta i di√†ria. M¬īestic prenent antiestam√≠nics cada nit, per√≤, ara no em fan res.Cada mat√≠ quan m¬īaixeco, es un continuo d¬īesternuts, de mucositat com aigua, i al final mal de cap.

Després a mesura que passa el matí em va disminuint.

S√© que √©s un al-l√®rgia, de dificil curaci√≥, per√≤ m¬īagradaria saber com podria dismunir-la.

L¬īaltra pregunta que tinc, √©s si el tabac, pot influir tamb√© en l¬īincrement de la rinitis, ja que normalment, el dia seg√ľent de sortir de nit, tinc molt am√©s al-l√®rgia.

Moltes gràcies."

Benvolguda Sra. I. B.

El concepte de rinitis consisteix en una malaltia que afecta al nas i es caracteritza per presentar els s√≠mptomes seg√ľents; secreci√≥ nasal, sovint molt aigualida, obstrucci√≥ nasal, picor i esternuts. B√†sicament la seva etiologia es d` ordre inflamatori i pot √©sser deguda a al¬∑l√®rgia com a exemple m√©s t√≠pic, per√≤ tamb√© a moltes altres causes com infecci√≥ v√≠rica o bacteriana, per contacte amb t√≤xics o irritants nasals, a trastorns hormonals o a f√†rmacs com situacions m√©s freq√ľents. Per altra banda hi ha moltes reaccions fisiol√≤giques normals que poden √©sser catalogades com a rinitis, per exemple la reacci√≥ nasal en front del fred, el envelliment, o a olors molt intenses, etc... i que poden ser englobades en general com a reaccions de defensa.

L incidència de rinitis en la població se situa al voltant d` un 20 %, sabem que en el futur aquest percentatge anirà augmentant progressivament.

Tal i com explica la seva malaltia de rinitis, aquesta es persistent, amb agreujaments a tardor i primavera. La rinitis persistent no es necess√†riament d` ordre al¬∑l√®rgica, de fet la majoria no ho son. Els antihistam√≠nics son bon f√†rmacs per controlar el picor i els esternuts nasals de causa al¬∑l√®rgica, per√≤ son menys efica√ßos davant de s√≠mptomes com l` obstrucci√≥ nasal i la secreci√≥. Per altra banda es molt freq√ľent que el pacient agreugi els s√≠mptomes de secreci√≥ nasal i esternuts al mat√≠, al sortir del llit; el canvi clim√†tic brusc que es desencadena actua com un arc reflex que fa apar√®ixer la crisi. Una situaci√≥ semblant es pot argumentar al voltant dels h√†bits t√≤xics com el tabac, en mucoses nasal s sensibilitzades cap a fen√≤mens inflamatoris, els irritants inhalats poden fer apar√®ixer la crisis.

Caldria confirmar la etiologia del procés al·lèrgic, la realització de proves cutànies amb els al.lergens respiratoris més habituals del nostre medi pot constituir una gran ajuda; si el resultat es negatiu o poc concloent, cal posar en dubte la causa extrínseca i sovint es procedeix a tractament simptomàtic, on la corticoterapia tòpica associada o no amb antihistamínics pot ésser de gran ajuda. Els corticoides tòpics proporcionen millor benefici en la obstrucció nasal i en la secreció nasal.

En tot cas cal que es considerin diverses maniobres essencials, l`endoscopia nasal permetr√† valorar la textura, color i grau de permeabilitat de la mucosa nasal. La historia cl√≠nica detallada on s han d` incloure antecedents patol√≤gics d` inter√®s com la presencia d` asma o d` hipereactivitat bronquial, la freq√ľ√®ncia, intensitat de les crisis, els s√≠mptomes nasals presents i la seva respectiva repercussi√≥, el d√®ficit d` olfacte i les seves caracter√≠stiques. El seu ORL l` aconsellar√† de forma precisa al estudiar aquestes dades.

Atentament

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola,

gràcies per la resposta, però li volia fer un parell de preguntes.

EL meu cas √©s el que ha descrit, rinitis, als canvis de temperatura, especialment al mat√≠, al sortir del llit, al fred, als locals amb molt de fum de tabac... Actualmet estic prenent antistaminics, per√≤ no em fan res quan tinc l¬īatac de rinitis. No he provat mai els corticoides, m¬īho aconsellen?

M¬īhan comentat que l¬īacupuntura i l¬īhomeopatia, podem ajudar a disminuir les mol√®sties i els simptomes, √©s veritat?

√Čs una al-l√®rgia molt pasada, i quan la tens forta, et sens molt malament. Per aix√≤, estic molt interessada, en provar totes les opcions possibles per dismunir.la o fer-la desapareixer.

La ultima pregunta, durant la setmana, practicament no fumo (1 cigarro al dia), per√≤ els caps de setmana, quan surto si que fumo, i a l¬īendem√† es quan tinc les a¬ī-l√®rgies m√©s fortes. He de deixar de fumar?

Hi ha algun tipus d¬īoperaci√≥ nasal, que pugui faci desapareixer la rinitis?

Moltes gràcies."

"
Benvolguda Sra. I. B.

Tal i com li vaig suggerir en la comunicaci√≥ pr√®via, aquesta rinitis no al¬∑l√®rgica que es desencadena davant de molts est√≠muls d` ordre ambiental, t√®rmic, emocional etc... es de lluny la m√©s freq√ľent. Sembla doncs prou l√≤gic que els antihistam√≠nics siguin poc √ļtils. Cal precisar que no es correcte donar una medicaci√≥ arrel √ļnicament d` una comunicaci√≥ verbal o via Email, seria poc rigor√≥s, precipitat i en la meva opini√≥ b√†sicament incorrecte. Assumeixo que la plana WEB de la nostra SCORL i PCF t√© per finalitat aconsellar sobre grans l√≠nies d` actuaci√≥, donar resposta a temes candents, informar de grans patologies i exposar a grans trets algoritmes diagn√≤stics i terap√®utics de les malalties m√©s habituals.

Malgrat tot s√≠ es possible que la corticoterapia t√≤pica pogu√©s √©sser efica√ß, no obstant la idone√Įtat de la seva prescripci√≥, dosis d` administraci√≥, i espai de tems d` aplicaci√≥ ha d √©sser fruit de la valoraci√≥ acurada d un ORL, resultaria imprescindible una detallada historia cl√≠nica i una exploraci√≥ endonasal acurada. Nom√©s despr√©s d` aquestes dues premisses es pot amb tranquil¬∑litat i coneixement de causa establir el tractament.

Donat que tots els t√≤xics ambientals, per exemple el tabac, desencadenen la crisi de rinitis o ajuden a mantenir la en el temps, resulta absolutament obvi que hauria de deixar el tabac i intentar no freq√ľentar ambients molt bruts, mal ventilats o de fumadors.

En el ordre de les estrat√®gies terap√®utiques per combatre la rinitis i de fet qualsevol malaltia, cal valorar la relaci√≥ benefici * perjudici o cost; la realitat de la q√ľesti√≥ es que hi ha molt poques evid√®ncies a favor de la homeopatia i acupuntura per combatre la patologia nasal que ens ocupa. No obstant en la mesura que aquestes t√®cniques s` acompanyen de canvis en la forma de vida, sovint evitant els ambients pol.lucionats i aconsellant portar una vida que en general podr√≠em dir "mes saludable" poden tenir un efecte benefici√≥s molt dif√≠cil de quantificar. Esta en la seva m√† aplicar aquestes normes generals de conducta, per fer ho no precisa res m√©s que determinaci√≥ i bona voluntat per la seva part.

No hi ha cap cirurgia que curi la rinitis, aquest punt es incontestable, hi ha cirurgies que poden millorar la simptomatologia, sovint només temporalment. La seva malaltia es pot emmarcar en el context d una patologia inflamatòria, benigne i crònica. Acceptant aquests punts el tractament essencial serà el mèdic i el del control del entorn ambiental.

Per a qualsevol altre aclariment no dubti en dirigir se a la consulta del seu ORL de confiança.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola bon dia, el meu nom és A..

El cas √©s que m'han diagnosticat hipertrofia dels cornets i desviaci√≥ del tabic nassal. Jo l'√ļnic que cerco √©s dormir millor per les nits (i per tant descansar b√©), ja que mai he pogut dormir respirant pel nas, i aix√≤ fa que em llevi igual de cansat com ho estic abans d'anar a dormir. Alguna vegada he provat un medicament del tipus "utabon" (amb prescripci√≥ m√®dica) i la veritat √©s que m'ha anat molt b√© per a dormir; tot i aix√≠, ja se que no es pot utilitzar aquest tipus de medicament a diari, aix√≠ que buscava una soluci√≥ a llarg termini.

La meva pregunta és, doncs, si és una bona solució operar-se dels cornets i el tabic, perquè no trobo massa lògic operar-me dels cornets, que els tinc massa grans, si no soluciono el motiu per el quan són més grans del compte.

Potser seria bo fer una prova d'al·lèrgies exhaustiva? també d'al·lèrgies alimentàries?

Gràcies per tot, sento les molèsties."
Com √©s l√≥gic, abans de qualsevol decisi√≥ terap√®utica, sigui m√®dica o quir√ļrgica, s'ha d'arribar a un diagn√≤stic. √Čs possible que la hipertr√≤fia de cornets sigui deguda a una al.l√®rgia i caldria fer les proves pertinents. Pel que fa a la desviaci√≥ d'env√†, cal veure la seva responsabilitat en l'obstrucci√≥ nasal, pel que caldria fer una rinomanometria i una rinometria. Per altra banda, els s√≠mptomes de mal descans i somnol√®ncia diurna podrien fer pensar en una s√≠ndrome d'apnea del son i fora bo de fer un estudi del son amb oximetria i/o polisomnografia. Si despr√©s de tot aix√≤ es demostra que l'obstrucci√≥ nasal √©s mec√†nica, √©s a dir, deguda a la desviaci√≥ i a un augment dels cornets inferiors no reversible amb tractament m√®dic, estaria indicada la intervenci√≥ quir√ļrgica.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola,

Els escric perquè tinc un dubte i el meu metge no me'l acaba d'aclarir.

Des de fa un parell d'anys m'han diagnostcat rinitis, i per aquest motiu prenc loratadina o xazal, i nasonex a les nits. Fa uns mesos em van demanar un TAC i em van veure que tenia els cornets molt grans. Em van aconsellar operar-me per reduir-los i també aprimar el meu tabic nasal.

Tinc dos preguntes respecte això:

1. La meva mare diu que de petita em van dir que tenia "carnots", i que l'operació que m'han de fer és aquesta. Però a mi em sembla que són coses diferents, tot i que no estic segura... son el mateix "carnots" i "cornets"?

2. Té alguna cosa a veure la rinitis amb els carnots? millorarà la rinitis amb l'operació?

Els agrairia molt que em ressolguessin els meus dubtes, moltes gràcies per la seva atenció"

En resposta a la primera pregunta, els cornets son unes estructures situades a les parets laterals de les foses nasals en un n√ļmero de tres o quatre per fosa. Es tracta d¬íuna estructura de base √≤ssia, recoberta per mucosa respirat√≤ria i entre les dues, una gran quantitat de vasos sanguinis. La disposici√≥ del cornets es paral¬∑lela al terra de les foses i els mes grans son els inferiors. Els cornets actuen fonamentalment com a ¬Ēradiadors¬Ē escalfant l¬íaire que circula per les foses. Ja que l¬íaire que respirem no esta sempre a la mateixa temperatura, els cornets tenen una estructura din√†mica que s¬íadapta dilatant-se o encongint-se a cada necessitat. Aix√≠ mateix els cornets son els encarregats de fer el cercle nasal, acci√≥ per la qual durant unes hores respirem millor per una fosa i unes hores per l¬íaltre.

Tot això que es molt maco, es pot espatllar i una de les causes son les rinitis, tan si son al·lèrgiques o no (vasomotores,) agudes o cròniques.

Durant els processos aguts, la utilització de vasoconstrictors nasals es permesa durant uns dies, però en les rinitis de llarga durada els tractaments es basen sobre tot en corticoides topics ja que pràcticament no s’absorbeixen.

Tan sols quan els tractaments topics fracassen es pensa en intervencions mes agressives.

El tractament no m√®dic dels cornets, va des de conductes mes conservadores com pot ser utilitzaci√≥ del Laser o la Radiofreq√ľ√®ncia fins a la resecci√≥ quir√ļrgica parcial o total dels cornets inferiors (generalment).

Els ¬ďcarnots¬Ē es el terme en que en general es fa refer√®ncia a les vegetacions adenoidees que es un acumul √ļnic de teixit linfoide (el mateix teixit del que son fetes les am√≠gdales), situat al darrera del nas, a la paret posterior de la rinofaringe, just al darrera i per sobre del paladar tou. Quan provoquen una gran obstrucci√≥ nasal o son la causa d¬íotitis seromucoses de repetici√≥ es recorre a la seva extirpaci√≥ quir√ļrgica.

En segon lloc i d’acord amb la anterior resposta, la relació es entre rinitis i cornets i la operació dels cornets millora la obstrucció que provoca la rinitis però no la rinitis en si mateixa.

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"BON DIA, SOC UNA NOIA QUE HA ANAT EN VARIS METGES OTRORRINOS I EM COMENTEN QUE TINC HIPERTROFIA DE CORNETS, I QUE M¬īHAURIA D¬īOPERAR DE REDUCCI√ď DE CORNETS PER RADIOFRECU√ąNCIA.UNS EM COMENTEN QUE HAIG DE SER JO LA QUE VULGUI OPERAR-ME I D¬īALTRES QUE ES MILLOR FER-HO JA.EL CAS ES QUE UN EM COMENTA QUE M¬īOPERARIA AMB ANESTESI A LOCAL PER RADIOFRECU√ąNCIA I L¬īALTRE TAMB√Č FARIA SERVIR EL MATEIX M√ČTODE PERO AMB ANESTESIA GENERAL.QUE M¬īACONSELLEU? SI EM SOMET√ćS A ANESTESIA LOCAL, EM COMENTA EL DOCTOR QUE NOTAR√Č ALGUN DOLOR PERO QUE NOM√ČS SERIAN 5 MINUTS.ES MILLOR ANESTESIA GENERAL O LOCAL? I SI FOS LOCAL, SENTIRIA DOLOR?

GRÀCIES
SALUTACIONS"
Apreciada se√Īora

La obstrucci√≥n nasal es un s√≠ntoma muy com√ļn en la poblaci√≥n adulta y motivo habitual de consulta en otorrinolaringolog√≠a, pudiendo alterar la calidad de vida. Sus causas m√°s frecuentes se pueden dividir en dos grupos: hiperreactividad nasal (rinitis) y alteraciones anat√≥micas. Cuando el tratamiento m√©dico habitual no consigue mejorar la cl√≠nica, procedemos a tratamientos quir√ļrgicos para corregirla. En nuestro medio son frecuentes los diagn√≥sticos de hipertrofia turbinal inferior (de cornetes inferiores) y de hipertrofia turbinal inferior con dismorfia septal como causas de obstrucci√≥n nasal, y su correcci√≥n quir√ļrgica es un procedimiento muy habitual.

Cuando fracasa el tratamiento médico de la hipertrofia turbinal (cornetes) y persisten los síntomas se procede a la cirugía.

Existen diferentes t√©cnicas quir√ļrgicas para la cirug√≠a de cornetes. Se trata de reducir el tama√Īo de los cornetes y dejar mas espacio para la respiraci√≥n. Se han utilizado la t√©cnicas cl√°sicas de Sulsenti o Cottel hace muchos a√Īos con buen resultado. Actualmente y con el avance de la cirug√≠a m√≠nimamente invasiva se realiza la reducci√≥n de cornetes con radiofrecuencia. Es una t√©cnica sencilla que se trata de insertar un terminal con el objetivo de emitir calor local controlado con el fin de eliminar la hipertrofia del cornete.

En cuanto a su pregunta concreta, le digo que eso depende de la experiencia de cada cirujano en hacer la cirugía con "Sedación" o con "anestesia general". No existen diferencias significativas en cuanto al resultado si la operación se hace bien. Si tenemos buen anestesista con experiencia en Sedaciones pues el paciente no nota ninguna maniobra o dolor a la hora de insertar la sonda y efectuar la radiofrecuencia. Yo personalmente hablo con el paciente y valoro su nivel de dolor o ansiedad. Hay que tener en cuenta que una anestesia general corta no es nada perjudicial al paciente.

Resumiendo, el resultado funcional es lo mismo si se hace en buenas condiciones "Sedación" o "anestesia general". La tolerancia del dolor lo que marca una o otra técnica.

Espero que en este correo he podido contestar a su pregunta.

Atentamente,

Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial
"Bon dia, he consultat la seva web per uns dubtes que tinc respecte la meva rinitis, i no he sabut com participar a "preguntes i respostes". Us escric per aquí, a veure si és el cami...

Em dic E., tinc 33 anys i estic embarassada de 6,5 mesos.

Fa m√©s de 10 anys que pateixo rinitis per al√®rgies molt severa cada any durant 3-4 mesos (gener-mar√ß). Faig tractaments, per√≤ tot i aix√≠ se'm fa molt dur. Ara fa un parell de mesos que, tot i no estar en √®poca de les al√®rgies, estic patint el pitjor episodi. Ahir una dra. otrorrinolaring√≤loga em va confirmar que tinc els cornets absolutament inflamats (a m√©s d'una petita desviaci√≥ del tabic nasal), per√≤ que fins despr√©s de part i la lact√†ncia no poden intervenir-hi... Nom√©s em serveix un sprai vasodilatador, i, tot i que em s√© tota la teoria de la depend√®ncia, de l'efecte posterior rebot... √©s amb l'√ļnica cosa que puc dormir i "viure". La meva consulta √©s si no hi ha CAP soluci√≥ resolutiva. Intervenci√≥ sense anest√®sia? El que faci falta! Em sento incapa√ß d'aguantar aix√≠ 2,5 mesos m√©s!!

Moltes gràcies!"
En el cas particular d¬íuna embara√ßada en el seu tercer trimestre i amb les particularitats descrites en la nota adjunta es prudent i benefici√≥s plantejar tractament inicial amb corticoide t√≤pic intranasal a fi i efecte de desinflamar la mucosa nasal. Si despr√©s de 15 d la mesura no √©s efectiva es m√©s resolutiu plantejar una intervenci√≥ quir√ļrgica sobre cornets inferiors amb radiofreq√ľ√®ncia, l√†ser CO2 o l√†ser diode en funci√≥ de l¬íexper√®ncia del professional. Aquesta intervenci√≥ s¬íha de plantejar amb anest√®sia local i m√≠nima sedaci√≥ a fi i efecte de destorbar minimament l¬íevoluci√≥ de la gestant.

Atentament
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial

 

 

Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Major de Can Caralleu, 1-7 (08017) Barcelona. Tel. 93.203.10.50 FAX 93.203.26.18 - scorl@academia.cat