Inici | www.academia.cat | contacte | Avís Legal | Català · Castellano · English
Ho sentim, aquest contingut no està disponible en l'idioma actual

Personatges

Eduardo Berini Giménez va morir a la seva ciutat natal el 14 d’abril de 2001. Va néixer a Barcelona el 4 de juny de 1918 , fill i germà petit d’otorinolaringolegs , Fausto Berini Derbaux i Juan Berini Ferran respectivament , el darrer de 98 anys d’edat , va cursar els seus estudis universitaris a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l’any 1945. Posteriorment, tot seguint la tradició familiar, va especialitzar-se en otorinolaringologia.

Va desenvolupar la seva activitat professional en l’àmbit públic als hospitals de Barcelona, Neurològic, Infecciosos , Clínic i San Pere Claver. La pràctica privada de la seva professió la va exercir a la consulta que va heretar del seu pare a Barcelona i també a la localitat del Baix Empordà de Sant Antoni de Calonge, on estiuejava i passava innumerables caps de setmana , tot intentant trobar la tranquil·litat que no va trobar a Barcelona.

El Dr. Berini a mes de haver estat un excel·lent professional i un gran cirurgià, forma part, sense cap mena de dubte, del grup de metges anomenats humanistes, ja que el mon de les lletres , les arts , la música , l’astronomia , els escacs , els idiomes etc. eren les seves grans aficions després de les seves obligacions . Va escriure i editar mes de 50 "cuadernets" en els que relatava els seus pensaments , estudis i experiències a la vida.

Fou admès a l’Associació de Metges Escriptors i a la tardor de 2001 havia de haver llegit el seu discurs de ingrés a l’esmentada societat.

El Dr. Berini fou un viatger incansable i un comentarista de les ciutats i sobretot dels museus que va visitar (París, Londres, Berlín, Roma, San Petersburgo, ... ).

Va ser membre de la Societat Catalana D´Otorinolaringología de la que fou President des de 1984 fins 1986.

Dra. M. Victòria Pulido

Publicacions

Consideraciones acerca del tratamiento quirúrgico de las pansinusitis con trepanación del seno frontal por vía externa. 1956

El injerto de grasa en el vaciamiento petromastoideo total. 1958

Granuloma telangiectásico de la laringe consecutivo a anestesia postintubación.1958

La decanulación infantil ( con el Dr. Pulido).1959

Modernas indicaciones de la traqueotomia. 1962

Maladie de Lobstein. 1967

 

 

Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Major de Can Caralleu, 1-7 (08017) Barcelona. Tel. 93.203.10.50 FAX 93.203.26.18 - academia@academia.cat