A les dues primeres dècades del segle XX l’Otorinolaringologia barcelonina està representada per les figures d’en Lluís Suñé (1852-1914) i Ricard Botey (1855-1927). El primer es va llicenciar el 1874. En el seu període d’estudiant ja havia donat mostres de les seves inquietuds científiques tot fundant, amb un grup de companys, "El Laboratorio", primer institut de fisiologia experimental d’Espanya, i que passats els anys es fusionaria amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, de la qual, Suñé fou president durant el bienni 1890-92.

Al 1911 es fundà la Societat Barcelonesa d’ORL amb Lluís Suñé Molist com a president; Ricard Botey com a vice-president; J. Masip com a tresorer; C. Casanovas, com a secretari i J. Santiñá, com a vicesecretari. Durant tres anys publica un butlletí amb les actes de les seves reunions.

Aquesta Societat va redactar uns Estatuts i un Reglament que resultarà la base dels primers Estatuts de la Societat Catalana d'Otorinolaringologia de l'any 1928.

Ricard Botey, llicenciat el 1881 es va interessar des del primer moment per les malalties de l’orella, el nas i la gola i fou el primer a Espanya que es va referir a elles amb el terme de Otorinolaringologia.

El segon president fou al 1912 Ricard Botey. El 16 de abril de 1926, un any abans de la seva mort i sota la seva presidència, la Societat Barcelonesa passa a ser la Societat Catalana d’ORL. Durant més de 20 anys fou l'única associació otorrinolaringològica a Espanya.

Al 1929 es president V. Falgar i secretari Santiñá. Els primers estatuts són del 1929 i van ser aprovats en junta general extraordinària el 20-11-1928. Es van redactar uns Estatuts i al mateix temps un Reglament segons disposava l’article 20 dels Estatuts:

"Para la aplicación de los presentes Estatutos y mejor marcha de la Sociedad se redactará un Reglamento interior, que deberá ser aprovado en Junta General de Socios".

A l’article primer d’aquests Estatuts, deia:

"La Sociedad Catalana de Otorrinolaringología" tiene por objeto el estudio y progreso médico en lo concerniente a las enfermedades del oído, fosas nasales, faringe y laringe, con sus regiones vecinas y favorecer las relaciones profesionales entre sus socios.

Als Estatuts es descriuen tres classes de socis: "Numerarios (médicos que residen en Catalunya), correspondientes (médicos que residen fuera de Catalunya) y socios honorarios, como aquellos médicos que se hayan distinguido por sus publicaciones en otología, rinología y laringología o por su práctica meritoria en la especialidad".

Les quotes eren de 36 pessetes anuals pels socis de número i de cinc pessetes pels "correspondientes".

Al 1932 arriba a la presidència de la Societat Catalana, F. Casadesus.

Després de la Guerra Civil totes les societats mèdiques catalanes s’agrupen a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Al 1940 es reprenen les activitats científiques.

Durant els anys 1949 a 1953 la Societat va organitzar uns cursos que es van transformar posteriorment en els "Cursos Internacionales de Novedades Médico-Quirúrgicas en ORL" que es van celebrar a Barcelona. El primer es va organitzar al 1956. Des de 1998 aquest Curs ha passat a anomenar-se Curso Internacional de Otorrinolaringología y Patología Cérvico-Facial.

Els presidentes i secretaris de les primeres juntes que tenim constància van ser:

1940: F. Casadesus (President) i F. Cavallé (Secretari)
1950: F. Casadesus (President) i J. Perelló (Secretari)
1952: J. Abelló (President) i J. Perelló (Secretari)
1956: J.M. Roca (President) i G. Capellà (Secretari)

(Les Juntes completes a partir de 1958, es poden veure a l’apartat de Juntes Anteriors)