Notícies destacades

Tema: L'Obstrucció nasal

Tots hem tingut l’oportunitat, alguna vegada a la vida, d’experimentar la incomoditat de tenir el nas tapat. No hi ha cap dubte de existeix un desig instintiu de respirar pel nas. L’intent, quan el nas esta tapat, de vèncer les resistències que els conductes nasals ofereixen al pas del l’aire s’associa amb una sensació de malestar general i cansament. D’una correcta permeabilitat nasal depèn el funcionament normal de tot l’aparell respiratori.

Podríem definir, d’una manera molt general, l’obstrucció nasal com una situació en la que no arriba la suficient quantitat d’aire als pulmons respirant exclusivament pel nas.

En els nounats i lactants una oclusió nasal , encara que sigui temporal, pot constituir una seria preocupació per la seva gravetat, ja que el nen petit es un respirador nasal, que no sap respirar per la boca, i a més necessita tenir el nas desembromat per poder-se alimentar correctament. Es a dir, que per poder succionar el pit de la mare o el biberó cal que tingui un suficient pas d’aire pel nas. En el nens més grandets l’obstrucció nasal es millor tolerada, encara que si es crònica pot ocasionar malformacions de la boca i de la cara. Normalment aquesta obstrucció nasal està provocada per unes vegetacions adenoïdals, conegudes vulgarment com "carnots", grans i/o inflamades, per una infecció nasal, per cossos estranys que els es posen sovint dintre del nas, però també pot ser provocada per malformacions congènites, com l’imperforació de l’orifici nasal posterior o atresia de coanes, tumors, traumatismes i moltes altres causes. En moltes ocasions els "carnots" grossos i inflamats s’acompanyen de inflamacions de la mucosa de l’orella mitjana, provocant un acumulo de serositat i mucositat dintre de la caixa timpànica, el que es coneix amb el nom d’otitis serosa o seromucosa. Sovint aquestes afeccions no fan mal, però sempre cursen amb un grau més o menys important d’hipoacusia. Aquests casos, moltes vegades, es tenen de tractar quirúrgicament, practicant una extirpació, sota anestesia general, de les vegetacions junt amb una petita incisió feta, sota control microscòpic, a la membrana timpànica, per tal de poder aspirar la mucositat de l’orella mitjana i col·locar un tubet de ventilació. Especialment en els nens, cal que tota obstrucció de les fosses nasals sigui estudiada i tractada correctament per tal d’evitar complicacions severes, en els nens molts petits, i deformacions de la boca i de la cara, en els nens més grans.

En els adults, l’obstrucció nasal por ser deguda, també a moltes causes. Hauríem de mencionar les infeccions, provocades per virus o per bacteris, especialment les sinusitis, els tumors tan benignes com malignes, els traumatismes, les malformacions del nas, les alteracions del metabolisme, les al·lèrgies, etc. etc..

D’una manera pràctica, es podria resumir que una obstrucció del nas o es deguda a una alteració del funcionament d’unes estructures erèctils, que hi han dintre de la cavitat nasal, anomenades cornets, i aquí s’haurien de considerar les inflamacions de la mucosa nasal provocada per al·lèrgies, medicaments, substàncies irritants, infeccions etc., o a una alteració de les estructures anatòmiques del nas, tant de dintre (cavitat nasal i envà nasal), com de fora (piràmide nasal).

El tractament de les obstruccions nasals provocades per una alteració funcional serà mèdic i variarà segons quina sigui la causa que la provoqui, així mateix, quan la obstrucció nasal sigui provocada per una alteració anatòmica de les estructures nasals el tractament serà, en la majoria dels casos, quirúrgic. El tipus d’intervenció quirúrgica dependrà també, òbviament, de la causa que la provoqui.

Si be es veritat que hi ha una gran quantitat d’obstruccions nasal que no precisen de cap mena de tractament ja que es solucionen soles, s’hauria d’insistir que davant d’una obstrucció nasal persistent caldria consultar al metge, ja que pot ser tant el símptoma d’una causa banal, com la manifestació d’una malaltia greu que necessiti un tractament precoç, ja sigui mèdic o quirúrgic.

Josep Maria Fabra i Llopis
Cap de Secció de Rinologia
HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU DE BARCELONA.