Notícies destacades

Tema: Càncer de laringe

1. Què és la laringe?(Figura 1 y 2).La laringe es un òrgan situat entre la faringe i la tràquea que actua com un esfínter o vàlvula que protegeix el pulmó, evitant que els aliments o la saliva puguin penetrar en la via respiratòria baixa. La laringe es divideix en tres parts: la supraglotis, que es la que està més a prop de la faringe i que evita l’entrada dels aliments a l’arbre respiratoris, la glotis amb les cordes vocals que produeixen el so que ens permet parlar i la subglotis que es la part inferior que comunica amb la tràquea. La laringe està formada per un conjunt complicat de cartílags i músculs, recoberts al seu interior per mucosa.

2. Què és el càncer de laringe?.És un tumor maligne originat ala laringe. Un càncer consisteix en un conjunt de cèl·lules, amb alteració del seu material genètic, que creixen i envaeixen els teixits circumdants, de forma descontrolada. A més, tenen capacitat per escampar-se a distancia. Per tant poden destruir els teixits normals, tant del voltant com d’altres parts del cos, fins arribar, si no es controla, a produir la mort. Més del 95% dels càncers de la laringe s’originen a la mucosa de la mateixa.

3. És freqüent al nostre entorn?.El càncer de laringe és especialment freqüent al nostre entorn. España, França e Itàlia tenen la incidència més gran del mon. Al nostre entorn te un clar predomini pel sexe masculí,amb un 95% dels casosen homes. L’edat típica de presentació és al voltant dels 65 anys, amb la majoria entre 40 i 80 anys.

4. Què provoca el càncer de laringe?.El procés complet pel que una persona pateix un càncer de laringe és desconeix. Ara bé, hi ha dos factors externs que es relacionen amb el 95% dels càncers de laringe al nostre país: el tabac i l’abús de l’alcohol. Per una persona que fuma i beu en excés, el risc de patir un càncer de laringe es 40 vegades més gran que per una persona que ni beu ni fuma.

El tabac és, sens dubte, el factor més important. Al nostre país, el 96% dels pacients amb càncer de laringe han fumat de forma significativa durant anys. El tabac en relació al càncer de la laringe presenta dues característiques típiques: té un període de latència llarg (solen passar més de 25 anys entre l’inici de fumar i la presència del càncer) i és dosis depenent, es a dir quan més es fuma major risc es té.

A més d’aquests dos, l’edat és un factor important, donat que, al igual que la majoria de càncers, l’augment de l’edat comporta un augment de risc. Altres factors menys importants: herència, determinades substàncies laborals (destacant l’asbest) i darrerament també s’està mencionant la possible importància de la dieta, donat que sembla que el consum habitual de fruita i hortalisses tindria un efecte protector disminuint la incidència d’aquests tumors.

5. Com es pot evitar tenir un càncer de la laringe?. Donat que la majoria de càncers de la laringe (95% al nostre país) estan relacionats amb l’abús del tabac i l'alcohol, cal insistir en la importància de no fumar i de no abusar de les begudes alcohòliques com a mesura més rellevant per disminuir la incidència d’aquest càncer. Això és extensible a altres tumors, especialment cavitat oral, orofaringe, hipofaringe, esòfag, i pulmó. Es calcula que més del 90% dels càncers de la laringe s’evitarien si no es fumés i no s’abuses de l’alcohol. Per tant, aturar l’hàbit de fumar i de beure en excés, es la millor manera de prevenir un càncer de laringe.

6. Com es manifesta el càncer de laringe?. Els signes i els símptomes del càncer de laringe depenen d’on neix el tumor (supraglotis, glotis, subglotis). Els pacients amb un càncer glòtic (cordes vocals) presenten disfonia o veu ronca (figura 3). La corda vocal és la localització més freqüent a Catalunya (50%), i és la localització que té millor diagnòstic precoç i per tant millor pronòstic. Per tant, si una persona (especialment els fumadors de més de 40 anys) presenta una ronquera (disfonia) persistent (més de 15 dies) ha de consultar a un especialista per explorar adequadament la laringe i aclarir el diagnòstic.

Els càncers de la supraglotis (segona localització més freqüent a Catalunya, 48%) solen debutar amb molèsties o dolor al empassar (figura 4), sovint amb alteració posterior de la veu (ronquera), i també a vegades poden presentar-se amb una tumoració al coll (gangli). Finalment, els càncers de la subglotis (poc freqüents, 2%) donen fonamentalment dificultat per respirar (dispnea laríngia) amb alteració de la veu (figura 5).

Quan el tumor creix, la clínica es va tornant més evident i acumula totes les manifestacions anteriors. El càncer de laringe dona poques metàstasis a distància al moment del diagnòstic (1%).

7. Com es diagnostica un càncer de la laringe?. L’exploració clínica de la laringe (laringoscòpia indirecta) feta per un Otorinolaringòleg (figures 2, 3, 4 i 5) sol fer el diagnòstic de sospita de càncer. Aquesta exploració es pot fer amb mirallet, o amb sistemes òptics (laringoscop, nasofaringolaringoscop, etc).

Moltes vegades cal realitzar una laringoscòpia directa sota anestesia general per explorar millor la laringe i obtenir biòpsies de les lesions. La biòpsia es fonamental(per laringoscopia indirecta o directa) donat que és l’anàlisi anatomopatològica de la lesió la que confirmarà el diagnòstic. L’estudi radiogràfic (habitualment per tomografia computeritzada) ajuda a determinar l’extensió de la malaltia. A més, cal l’estudi general amb una analítica complerta i una radiografia de tòrax.

Un cop es tenen totes les dadeses procedeix a “estadiar” la malaltia, per un sistema que descriu la mida del tumor (T), la presència de ganglis al coll (N) i si hi ha metàstasis a distància (M). El conjunt de les tres dades es coneix com TNM i ajuda als metges ha aconsellar tractaments i comparar resultats.

7. Quines possibilitats hi ha de curar un càncer de la laringe?. Moltes, però varien en funció de l’extensió de la malaltia. En conjunt hi ha més malalts que es curen (66%) que no pas es moren d’un càncer de la laringe. És, a l’actualitat, un dels càncers que més es cura.

Es important diagnosticar com més aviat el càncer de laringe, donat que com més petit és, més gran és la possibilitat de curació. El pronòstic per els tumors petits es molt bo i amb conservació habitualment de la laringe (curació al 85% dels casos), mentre que es més dolent pels tumors avançats, a més molt sovint amb pèrdua de la laringe.

8. Quins tractaments s’apliquen al càncer de laringe?.Les possibilitats de tractament del càncer de la laringe han anat canviant. En general, els tumors petits es tracten amb cirurgia o amb radioteràpia. La cirurgia pot ser per via endoscòpica amb ajut o no del làser o per via externa. Aquesta cirurgia permet preservar, en els tumors petits, una bona funció de la laringe. En canvi en els tumors avançats, el tractament clàssic ha estat la cirurgia radical (laringectomia total) seguida de radioteràpia. Aquesta laringectomia total deixa una mutilació evident (pèrdua de la veu laríngia i presència d’un traqueostoma permanent) motiu pel que s’han introduït tractaments per intentar preservar la laringe consistents en diferents combinacions de quimioteràpia i radioteràpia, que si bé poden preservar la laringe en més de la meitat dels casos, també poden tenir efectes adversos i toxicitat; per això cal individualitzar per cada cas la millor opció.

Dr. Miquel Quer
Director Servei ORL. Professor Titular Universitat.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona.