Notícies destacades

Tema: Vertigen: Em roda el cap i em marejo. Què em passa? Què faig?

El vertigen es un patiment freqüent i es defineix com una sensació desagradable de moviment del propi cos o de les coses que ens envolten.

Perquè es produeix ?

Per comprendre el perquè tenim aquesta sensació direm que els homes mantenim l’equilibri del nostre cos gràcies a l’actuació de tres sistemes principals: el sistema visual, el sistema muscular-esquelètic i el sistema vestibular.

Aquests tres sistemes tenen uns receptors que informen contínuament al sistema nerviós de les nostres postures i dels moviments que fem. Aquesta informació és analitzada pel cap i es produeixen respostes musculars adequades per no caure.

De vegades no tenim equilibri per que ens falla la vista, tenim problemes a les cames o a la columna o per que el sistema nerviós no processa bé la informació que rep. És per aquest motiu que molts cops serà necessari consultar diversos especialistes per trobar on és l’alteració.

Alguns cops les malalties psiquiàtriques poden donar sensacions semblants de desequilibri (les depressions, l’angoixa...) . Però serà el psiquiatra qui confirmarà o no aquestes alteracions psíquiques. L’anomenat vertigen d’altura no és un vertigen realment, és una fòbia, apareix en mirar avall des d’una alçada elevada per manca d’un punt de referència visual proper. Tampoc és un vertigen la cinetosi o mareig del viatger.

El sistema vestibular te els seus receptors a l’orella interna(laberint posterior). Quan es produeix una malaltia o alteració en aquest lloc, la informació que donen els receptors és equivocada i el cap la interpreta com si ens moguéssim. Afegida a aquesta sensació desagradable podem tenir altres sensacions com suor, fred, calor, nàusees, vòmits, descomposició, sorolls a les orelles o pèrdua d´oïda.

Elvertigen és un símptoma de malalties que afecten al laberint posterior, al nervi vestibular i als nuclis vestibulars (tot vertigen s’acompanya de desequilibri).

Les lesions situades mes enllà (vies nervioses i sistema nerviós central) provoquen desequilibri sense vertigen.

Mitjançant el sistema nerviós els receptors vestibulars afavoreixen dos reflexes: el reflex vestibul-ocular i el reflex vestibul-espinal. El primer fa que quan girem el cap els ulls girin en sentit contrari al moviment del cap i el segon fa que la postura del cos s’adapti a la postura o moviment del cap.

Figura1: Receptors vestibulars dins dels canals semicirculars, utrícul i sàcul.

Quines conseqüències es produeixen quan hi ha lesió dels receptors vestibulars?

Els reflexes abans comentats s’alteren: es produeix una alteració del reflex vestibul-ocular apareixent uns moviments rítmics dels ulls anomenats nistàgmics.

A més a més per un funcionament incorrecte del reflex vestibul-espinal tenim tendència a caure cap a la banda on hi ha la lesió.

Per les relacions del sistema vestibular amb el sistema vegetatiu apareixen nàusees, suor, fred, escalfor...

Qui he de consultar primer? A la primera visita

El primer metge que consultaré serà el metge de família. En primer lloc ens preguntarà què ens passa, quan i com va començar, quina durada té, quina és la seva intensitat i quines altres molèsties notem; és a dir ens farà la història clínica.

Un cop feta i segons les nostres respostes es farà una primera orientació del lloc on es situa el problema i el tipus de malaltia que possiblement ho produeix. En molts casos el metge de família ens donarà un tractament per ajudar a la millora dels símptomes. Si l’evolució és satisfactòria no caldrà fer res més. Però si persisteix ens adreçarà cap a l’especialista més adient.

Les malformacions de l’orella interna, els cops al cap, les fractures de l’ós temporal, els traumatismes per canvis de pressió, algunes infeccions, els tumors a l’orella, els processos inflamatoris i les alteracions en els líquids de l’orella interna poden donar vertigen (veure quadre). L’otòleg serà l’encarregat principal per portar aquestes malalties. A més a més la diabetis, la hipertensió, les cardiopaties i els problemes renals tenen conseqüències sobre el sistema vascular de l’orella i freqüentment produeixen inestabilitat i pèrdua auditiva.

Què és el vertigen posicional paroxismal benigne ?

És una de les causes més freqüents de vertigen. La meitat dels casos no se sap perquè es produeix i l’altre meitat es dona per qualsevol dels següents motius: per un traumatisme al cap, després de cirurgia d’orella, per una infecció vírica, per un procés inflamatori d’orella, per una otosclerosis (malaltia hereditària que dóna sordesa) i per un procés de degeneració per exemple per envelliment (presbivertigen).

Es produeix per l’alteració d’unes estructures anomenades otòlits (formades per calci ). Es caracteritza per presentar de forma sobtada un episodi de vertigen (tot volta) que dura uns minuts amb suor, calfreds i nàusees al fer un determinat moviment del cap. Després d’aquest episodi el pacient es troba bé. Es confirma aquest quadre per l’observació de moviments oculars nistàgmics al posar el cap en la posició que ho produeix. En la majoria de pacients la repetició de la mateixa maniobra fa que es curi el vertigen.

Què és la malaltia de Meniérè ?

És un procés que dóna sensació de tap a l’orella, pèrdua auditiva (hipoacusia), sorolls a l’orella i vertigen.

Tot aquestos símptomes apareixen de cop, de vegades el malalt els veu venir i es repeteixen periòdicament. Després de la crisis el malalt torna a sentir bé, desapareixen els brunzits i la sensació d’orella tapada.

El vertigen és intens i pot durar de mitja a o varies hores, obligant al repòs i tenint desequilibri, nàusees i suor. La primera crisis sol ser tan forta que angoixa al malalt (es pensa que té quelcom molt greu) i pot venir de vegades dormint. Amb el temps (anys) las crisis no són tan fortes però l’audició empitjora.

Pot haver-hi antecedents a la família (component hereditari multifactorial). L’estrès pot afavorir les crisis.

El diagnòstic es fa pels símptomes i havent descartat altres causes. El tractament sol ser fàrmacs contra el vertigen durant les crisis. En pocs casos es necessari fer un tractament quirúrgic envers el vertigen (neurectomia vestibular, laberintectomia, injecció d’ototòxics...).

Altres malalties que poden donar vertigen

Qualsevol malaltia que afecta a l’orella interna pot donar vertigen. Això inclou el processos inflamatoris, les infeccions, els cops a l’orella, les alteracions vasculars de l’orella (embòlia, hemorràgia, espasme vascular), el pseudotumor d’orella mitjana anomenat colesteatoma, l’otosclerosis (que és una malaltia hereditària que dona hipoacusia) i el neurinoma de l’acústic (que és un tumor benigne que s’origina en el nervi de l’audició i de l’equilibri).

Quines proves em faran ?

El otorinolaringòleg en funció de la història clínica recomanarà fer determinades proves. En la majoria dels casos es farà una exploració general, especialment centrada en l’exploració de l’orella (amb l’otoscopi mirar si supura, si ha una inflamació...)

Exploració de l’audició.- Amb diapasons, audiometria i de vegades pot fer falta proves més complexes com són l’estudi de les otoemissions i els potencials evocats auditius del tronc cerebral.

Exploració de l’equilibri.- Veure si ha desviació del cos en repòs i durant la marxa, observar els ulls (veure moviments nistàgmics), i en alguns casos pot ser necessari fer altres proves com l’electronistagmografia, la cranicorpografia i la posturografia dinàmica computaritzada.

Exploració amb tècniques d’imatge .- En cas de sospitar determinades malalties podrà ser necessari realitzar una tomografia computaritzada o una ressonància magnètica (colesteatoma, neurinoma)

En el cas que no sigui clar que el problema sigui a l’orella es consultarà altres especialistes (neuròlegs, internistes...) que faran les proves més adients.

Figura3: Ressonància Magnètica Nuclear Cerebral que mostra un petit neurinoma de l’acústic

Tinc tractament ?

Evidentment després d’haver trobat la causa es planteja el tractament. El primer pas és intentar si és possible curar la causa. Per exemple si és un colesteatoma extirparem aquest pseudotumor. Però de vegades es freqüent que solucionat el problema la lesió dels receptors vestibulars estigui ja feta i sigui irreversible. Aleshores el segon pas es tractar el símptoma vertigen amb fàrmacs que ajudin a millorar l’estat general del malalt, la sensació vertiginosa i disminueixin l’angoixa que produeix (relaxants...). A més a més s’instaurà un tractament de rehabilitació vertiginosa mitjançant uns exercicis adequats per millorar l’estabilitat del malalt tant en repòs com en els canvis de postura o durant la marxa.

En conclusió

El vertigen és un símptoma desagradable però afortunadament la majoria de les vegades un cop trobada la causa que ho produeix té un tractament eficaç per millorar la qualitat de vida del malalt que ho pateix.

Dra. Anna Mª García Arumí
Cap Secció Otoneurologia
Hospital General Universitari ¨Vall d’Hebron¨
Barcelona